Port de la selva (l'entrenament)

Per posar-nos a prova i començar a conèixer les nostres possibilitats i límits, hem pujat a Port de la selva a fer unes bicicletades per el cap de creus. Vem arribar divendres tarda a Llançà i el trajecte cap a casa l'Oleguer a Port, al principi per carretera i després seguint el típic camí de ronda, ens va permetre fer un tanteig del que és portar tot el pes de les alforges a sobre.

És una llàstima que no tinguem fotografies de la sortida. Però perqué us feu una idea del marc en el que ens hem mogut us deixo aquesta fotografia extreta de la gran red.

La sortida ha consistit en dos dies seguits de bici amb les alforjes i el pes que haurem de portar durant el nostre pròxim viatge, el camino de Santiago. Tot a punt per anar agafant experiència i treure una mica la gran pudor a novatos que fem.

Dissabte vem sortir a bona hora (sobre les 9 del matí) amb el bocates fets i el que semblava un bon dia per fer una sortida.

El primer objectiu era anar a Cadaqués. Durant l'ascensió vem notar per primera vegada la càrrega que portavem a les alforges. Però també vem començar a gaudir de les ventatges de pedalejar amb pedals automàtics que, per cert, ens estrenàvem. Al final vem arribar a dalt sense complicacions i vem disfrutar amb el descens per camins bastant tècnics on, entre el pes de les alforges i la novatada dels pedals autómatics (dels quals treure el peu no és tan intuitiu al principi) en Ricard va tenir un parell de les típiques castanyes pròpies dels novells.
Al arribar a Cadaqués vem reomplir dipòsits d'aigua i vem comprar una magnífica crema solar (nivea antienvegecimiento). Ens vem trobar amb un locu que es va encarinyar amb el cul d'en Ricard i el va estar perseguint durant una estona, però al final va desistir després de les reiterades negatives que va rebre.

Arribat a aquest punt ens sentiem en plena forma i vem decidir fer una escapadeta al Cap de creus, només ens separàven uns 8 Km, però el desnivell total va sumant. Al cap de creus vem dinar i ens vem indignar amb el maltracte que fan als no-guiris, els quals no poden ni prendre's un café a la terrassa amb taules lliures...

Al tornar a Cadaqués per fi va arribar una mica de descans. Vem quedar amb la Marianna, la cosina d'en Ricard, que estaba amb una amiga seva per fer un bany a la platja. Després de casi un parell d'horetes de fer-la petar mentre et torres al Sol ja vem nar fent via cap a Port de la Selva altre cop.

Si fins a aquest moment tot havia anat rodat, el camí de tornada va començar



[En quan hi hagi un moment acabarem d'explicar el cap de setmana]