Etapa IV : Logr´ño - Belorado

Hola gent!

Què tal tot? COm de costum actualitzo jo.. (oleguer) que sóc més literari que en RIcard jejeje. PEr anar fent-vos enveja nomè sus diré que avui dormim en un alberg magnífic perdut enmig de la estepa lleonesa, ambv piscina i jardí.- I dormirem al segon pis, en una especie de porxo i regats per la llum de les estrelles en uns matalassos molt "utententics!". Avui hem fet una etapa tranquileta i tinc temps per escriure.. desprès em dedicaré a fer el sopar.. avui toca pollastre a la "boscaiola" amb acompanyament d'arròs :).

Però bé, anem a pams.. passo a relatar l'etapa 4, que ja en portem 7 i la feina s'acumula! Avans de tot donar dues notícies! 1. En aquest alberg en què estem hi ha guitarra i en ricard no se'n desenganxa ni un moment. 2. Per un desastre (el camñí té aquestes coses), se'm ha trencat el portamapes i he perdut per la ruta la primera targeta de memoria de la camera.. hem perdut els 128 mb corresponents a les primeres etapes del camí... mala sort! Quèhi farem. Tenim les fotos més recents, ara en penjarém algunes.

I sense més passem a relatar l'etapa:

Etapa IV --> Logroño - San Millàn de la Cogolla (nomès Oleguer) - Belorado

Km dia: 104.19 (-25 en ricard)
Temps de pedaleig: 6.32.53
Vel mitjana: 15.90
vEL MAX: 52.65


Anem a pams.. desprès de dormir magníficament en el poliesportiu municipal.. vam fer un cafè a les 6 del matí en un bar perdut de Logroño i vam prosseguir la nostra ruta. Abans d'això, vull fer un comentari dels matins al camino que em sembla bastant representatiu.

Els matins al camino són una cosa molt especial.. això d'aixecar-te a les 6 i veure que tothom es lleva.. i posar-se en marxa mig adoprmit que el sol encara no ha sortit a la teva esquena (ens dirigim sempre cap a ponent) i passar fred i veure com el gran astre va pujant pel cel fins a escalfar-te és una cosa que jo trobaré a faltar quan marxi d'aquí. El anar pedalant i adelantant peregrins al crit de "muy buenos dias caballeros", o "buen camino" o .. el que sigui.. però sempre diem alguna cosa. D'altra banda a mi em dona per cantar ben fort i a ple pulmó (desafinant es clar.. però així em senten els peregrins abans de que els adelanti i em passa el fred).. aquesta sensació és magnñifica.. i clar.. si t'aixeques a les 6.. no us imagineu com entra el primer café a la primera parada a les 8 o 9 del matí.. ooooooooooooooooooooh el xute de cafeïna!

Jejej.. doncs res, un cop dit això passem a l'etapa en si. I ara parlo en individual (jo, oleguer)... vaig començar a tirar cap a najera.. capital del regne navarrès durant algún temps i en camí em vaig robar en Ramiro.. que esdevindrà evidentment el meu crack de la jornada! . Era un mestre d'escola de 56 anys que estava fent una sortideta en mountain bike.. ires.. em vaig enganxar al seu ritme i em va anar fent una visita turística del recorregut fins a Najera.. que si la llegenda del Falcío i el rei, que si Roldan i Ferragut.. etcètera!. total. que al arribar el vig convidar a una tapeta de truita de xoriço amb una copeta de vi de rioja abans de dir-li adeu amb un somriure als llavis. Najera és un poble molt maco i ple de monuments.. amb un pont sobervi (ja comença a ser hbitual en la nostra ruta) . Tot seguit ens vam retrovar amb en Ricard i vam prosseguir la ruta cap a Santo DOmingo de la Calzada.. poble que deu el seu nom al patró dels enginyters.. ja que el tal Santo domingo es va dedicar a edificar ponts i hospitals de peregrins per a fer la ruta més accessible als romers. En aquest moment.. jo vaig decidir a desviar-me cap a San Millan de la cogolla.. patria de San MIllan i de la llengua castellana i el euskera (encara que sembli mentida) mitjançant las coplas emilianenses. Éren 30 km de més però els vaig fer gustós inspirat per les meravelles que n'explicava la guía... 2 monasteris.. el de yuso i el de suso... que són patrimoni de la humanitat. Doncs bé.. no us imagineu el que fou arrivar fins allà.. un trenca cames de puajda i baixada en mig d'una carretera sense cotxes perduda de la mà de déu.. envoltat de res.. de poble ssolitaris i camps de blat ambv cap ànima a la vista... i vent.. molt de vent de cara.. i un sol de justícia a les 13 de la tarda. Doncs bé.. al arribar allà em van informar que estava tancat.. així doncs nomès vaig poder fitxar la credencial de peregrí.. prendre unes fotos i grabar-me a al ment que havia estat al lloc de naixença del castellà i euskera.. i tot seguit tornar cap a Santo DOmingo (vaig passar per canyas.. un monestir del segle XII diria molt maco tambè). Un cop retrovat el grup principal vam anar fent km's atravessant pujades i baixades i pobles amb ermites i esglèsies magnificents exponents del rompanic sobretot i pedalejant enmig d'enlloc.. pobles de pedra amb nomès gent gran torrada pel sol a la vista.. i retaules impressionants.. a destacar la pila bautismal de Villamayor del Rio diria que es deia... I entre pobles.. calor.. molta calor.. camps de cereal arbres i molta pols.. soledat en estat pur.. i bellesa. Tot això es va succeïr fins arribar al poblet de Belorado on ens vam deicidr a parar degut a les súpliques insistents de les nostres cames. Aquí acaba el relat de l'etapa. Us adjunto unes quantes fotografies.

Oleguer & Ricard

PD: En 5 dies ens palntem a santiago!!!!!!