Etapa 3: Puente de la Reina - Logroño

Estic molt cansat i tinc poc temps d'internet.. així que aniré fent via. Per no oblidar-me'n, abans posaré les estadístiques de l'etapa, el que escriu és l'Ula perquè en Ricard s'ha pirat al llit.

Etapa 3: Puente de la Reina -- Logroño

km: 82.38
Temps de pedaleig: 5:55:20
Mitjana: 13.91 km/h
Vel max: 46.74 km/h

En aquesta etapa vam abandonar la baixa navarra per endinsar-nos a rioja. Ens vam despertar de molt bon humor i van anar tirant, atravessant ponts medievals (es mereix especial atenció el pont de puente de la reina.. impressionant.. en breu fotos) i petits pobles oblidats i njormalment molt ben conservats. Vam fer vía per navarra amb un paisatge bastant planer caminant entre vinyes solellades primer i camps de blat ondulants al vent després fins a arribar a la vall de l'ebre amb els seus meandres i accidents geogràfics. En aquesta etapa vam realitzar un memorable descens cap a Logroño enmig de vinyes i clima mediterrani, amb olivars i paisatge sec (però verd) al nostre voltant fins arribar a VIana, on hi havia festes majors i ens van rebre una colla de borratxes instant-nos a quedar-nos a les festes.. per desgràcia l'alberg era ple i vam haver d'arribar-nos a Logroño, on hem dormit en un poliesportiu ja que l'alberg era ple. A Logroño vam fer una mica de turisme i tot seguit vam anar a dormir en matalassos al poliesportiu per recuperar forces. D'aquesta etapa i recordant el descnes entre vinyes, m'agradaria recordar una pensada que vaig tenir just abans de topar amb uns peregrins molt "saleros" canaris que ens van alegrar el dia amb el seu accent festiu i comentaris. Quan fas el camino en bici.. normalment durant el matí et creues molts peregrins amb qui intercanvies impressions i converses i cap a la tarde vas tu sol enmig d'un paratge inmens sense cap èsser humà a la vista.. i resulta qeu et sents molt sol.. pero al mateix temps.. notes que no estàs sol... és molt difícil d'explicar però és ocm si notèssis el pes de la història, de tants i tants peregrins que durant quasi bé mil anys han camintat i aplanat el camí que trepitges salvant innumerables perills per arribar fins a Santiago.. en resum.. que camines sol.. peroò a la vegada estàs acompanyat.. i camines amb la certesa que allà on arribis seràs ben rebut i amb qui et trobis segur que t'enriquirà amb qualssevol cosa, menjar, experiències, alegries etc.

Vaja.. se me n'ha anat la vena filosòfica.. doncs bé.., per avui ho deixaré aquí perquè em caic de son i he de recuperar forces per la jornada de demà, pn afrontem els montes de oca.. que no són grans ports.. però desprès del s 105 km que m'he clavat avui no estàn tan mal (ja us ho explicaré en un altre moment!).


Un petó


Oleguer & Ricard

PD: Mhe deixat al crack de la jornada.. bé, en aquest cas li donarem el tíutol al mecànic que li va arreglar la bici al ricard en 20 min, ja que fent una pujada es va carregar el plat petit (se li van torçar les puntes) i sense ell no hauríem pogut seguir en camí. Moltes gràcies a ell i a l'hospitalero sevillà que ens el va recomanar i ens v atendre tant bé al poliesportiu!!!!!!!


Ciau! i bona nit