Bicigrinant.. dos primers dies. Repàs mooolt ràpid.

Hola públic nostre (i suposem que escàs),

Estem a puente de la reina, a punt d'entrar a la rioja desprès d'abandonar Navarra, i fem un post ràpid sense fotos des de l'alberg abans d'anar a dormir. Són 1 euro els 20 minuts així que com us podeu imaginar anirem fent via. Bé, us posem en situació:


Bicigrinant: Capítol 0

Tot va comnçar a sants estació a les 7 del matí, quan vam arribar i vam procedir a facturar les bicis, un listo se'ns va colar i de poc que no ens deixen portar la bici a l'autocar per que no quedava espai, sort de l'autobusero que era molt simpàtic i s'ho va manegar per encabir les bicis a l''autobús. Tot seguit vam pujar al bus i bé.. vam estar armats de paciència esperant el moment d'arribar a pamplona, allà ja vam ocnèixer un parell de nois que fèien el camí en bici des de Roncesvalles, però ningú que el fes des de SAint Jean. Amb tot això vam arribar a Pamplona a les 14.00 i vam treure bitllet per pujar a roncesvalles (el autobús marxava a les 6). DEsprès vam passejar per pamplona, amb les bicicletes recent montades i vam buscar un lloc per menjar, pero resulta que devia ser festiu i tot estava tancat perquè no vam trobar lloc on ens poguèssin donar un entrepa excepte el "boccatta" de l'estació on vam pendre un menú oliós amb entrepans de truita de patates fets a casa "of course". Tot seguit i desprès d'unes quantes hores.. va arribar el bus i vam ser testimonis d'un nou art. Ja veieu a l'autobusero que portava el bus a roncesvalles, amb les seves ray-ban de poli de los àngeles, la seva camisa arremandgada i els seus guants de mecànic color groc-tacats de grasa, encabint com 20 bicis en un maletero on ni mac giver en fotria 10. El tio era tot un artista. Tot seguit, ens va dur ell mateix (es veu que tambè sabia conduir) fins a Roncesvalles. AL bus vam conèixer en CArlos i L'Ivàmn, dos nois de valència que tambè baixàven a Saint Jean. Així doncs, desprès d'arribar i posar-nos els maillots super sexys, vam baixar 24 km seguits fins a saint jean, per una carretera ben asfaltada i amb unesvasco-pirenaiques fantàstiques. Una baixada inolvidable.. que de tant que vam baixar ens va fer pensar en tot lo que hauríem de pujar el dia següent. Vam arribar a l'alberg on havíem reservat a les 9 i pico, i ens estàven esperant tot preocupats (http://www.espritduchemin.org/), allà ens havíen preparat el llit amb un caramel i el nostre nom, i fins i tot ens havíen deixat sopar. Sopa de peregrí i una espècie d'estofat de patates amb pernil i endíbies molt bó (i vi del peregrino "of course!"). I bé, vam dormir magnñificament i ens vam prearar per marxar l'endemà al matí a començar la nostra aventura. Realment el millor alberg per a començar l'aventura, ens van tractar fantàsticament i ens van fotografiar els maillots perquè estàven molt entusiasmats amb ells.

Etapa 0: Pròleg

km: 29.32
Temps sobre la bici : 1.01.45
Vel mitjana: 28.49 km/h
Vel màxima: 53.75 km/h
Cracks del día: Autobuseros bcn-pamplona i pamplona-roncesvalles



Bicigrinant, Capítol 1

DIt i fet, ens vam llevar a les 7´amb les energies a tope, vam esmorzar fantàsticament a l'alberg (per 3 eurus) i tot seguit vam montar les bicis per començar l'aventura. Primer em de dir que Saint Jean é sun poble molt bonic i amb uns pòrtics i carrers empredrats que desprenen un cert aire medieval (com la majoria de pobles qu ehem passat d'ençà que som al camino). Tambè hem de dir, que el primer dia, d'anar en bici poc... vam fer més empujing (dit de l'acció d'acompanyar empnyent la bici amb el conseqüent mal de braços i bessons) que biking. Nomès soprtir ens esperàven uns primers km's matadors, amb rampes inacabables acompanyades de paisatges pirenaics maquíssims i vaques.. moltes vaques :). Vam enganxar elsnostres compis valencians a mitja pujada (els que vam conèixer al bus) i vam fer l'ascensió plegats. D'una banda l'IVaàn i l'Ula, i de l'altra (almenys al principi) en Ricard i en Carlos. Tot anava bé (o més o menys... perquè jo (oleguer) començava a estar acollonit amb les rampes que ens anàvem trobant.. que éren inacablbes) fins que vam arribar al primer desviament, on es podia triar.. camino o carretera. I vam triar camino... crassoooo error... la bicicleta relliscaba i vam haver d'empenyer la bici per unes pendents que serpentejàven per la montanya durant una bona estona. EN el meu cas (oleguer), al arribar de nou a la carretera ´ja havíem fet un munt d'amics (que anàven a peu.. ja que anàvem a la mateixa velocitat!). Però va ser un dir prou, pujar a la bici i no baixar-ne fins a dalt del primer coll. Pel camí paissatges amb vistes al pais vasc francès i les ruines romanes d'Urkullu (i la verge de Biazkorri). Desprès del primer coll.. un petit "repechito" de uns quants km (aquesta expressió pasarà a la història... en farem una versió d'una coneguda cançó promoguda per la sexta en properes edicions). Aquí volem fer punt i apart, ja que un repechito... es un repechito.. i es la típica pujada interminable on se't acàben els painyons i comencen els dubtes.. baixo o no baixo? que collons foto jo aquí? i coses per l'estil jejeje. Un cop a dalt, vam compartir el dinar amb una parella de Logroño, que ens van convidar a fabada i a paté riojano (vaig estar menjant amb ells esperant a en RIcard, i quan va arribar vam esperar a en Carlos..) però resulta que l'espera va ser envà perquè en Carlos es va plantar i el va haver d'anar a buscar el seu coleega Ivàn en taxi. Un cop compartit el dinar amb l'Àlex i la Susana (Així es deien els Logroñesos), vam baixar fins a ROncesvalles i ens vam veure amb forces de continuar fins a ZUbiri, en una ruta plagada de fagedes denses i boscos amb senders estrets i plens d'ortigues (de les quals en RIcard en té un molt bon record.. ja que va caure sobre un llit d'elles). Un cop arribats a ZUbiri (poble molt lleig del qual nomès se'n salva el seu magnífic pont medieval anomenat també "de la rabia") vam agafart llit a l'hostal municipal (una "txabola" a 6 euros la nit que eren tot lliteres i poca cosa més) vam conèixer uns valencians molt majos (aquests de castelló i catalanoparlants... espècie segons sembal en perill d'extinció a valència) amb els quals vam marxar a sopar. Vam sopar en un cau de tuneros-diskotekeros-borratxines de poble on ens van clavar 11 euros per un menú indecent de peregrino i desprès vam intentar anar a domir. Dic intentar perquè hi havia una colega que feia uns roncs increibles i que ens va donar la nit. Tambè vam intentar aixecar-nos a les 7, però a les 6 l'alberg era una festa tal que era impossible dormir-hi. I va la senyora cantant d'òpera.. s'aixeca l'última.. i lo primer que li diu a la seva colega es: "... pos que bien que he dormido hoy.." i tot l'alberg se la mira amb ulls dignes de Jack el destripador. De fet ens hem enrecordat d'ella tota la jornada.

Etapa 1:

Kms: 52.01
Temps de pedaleig: 4.58.00
MItjana: 10.45 km/h
Vel Max: 69.1



P.D: No hi ha fotos ja que estem escribint desde un pc de l'alberg per minuts que no té entrada USB i no les podem passar. I a més no tenim temps ni de buscar alguna per internet per amenitzar la parrafada. Qui hagi arribat aquí que es senti felicitat efusivament per nosaltres.
I perdoneu les faltes que també són, en part, degudes al temps limitat.