dimarts, 22 de juliol del 2008

Bicigrinant: Capítols 3-4-5

Hola gent! Què tal us va? A nosaltres bastant bastant bé.. tot i que a les nostres cames menys. Sense més dilació (perquè estem molt cansats i el vino del menú del peregrino en està afectant) passem a relatar-vos el que hem fet fins ara.

Diria que ho vam deixar a Zubiri.. amb el capítol 1. Així doncs passem al capítol 2. Abans de tot voldria dir que em vaig deixar de mencionar els cracks de la jornada 1, i aquests són ni més ni menys que l'àlex i la susana de Logroño pel magnífic temps que vam passar plegats.

Així doncs.. passem a Zubiri... desprès del concert de roncs que ens va dedicar la colega de Zubiri vam procedir a anar baixant cap a Pamplona. El recorregut era totalment prepirenaic.. amb boscos frondosos, molts peregrins i l'Oleguer anant per allà cantant a tot drat amb molta alegria. Anant cap a Pamplona, vam conèixer un simpàtic peregrí lleidatà vora la riba d'un riu que anàvem travessant constantment (passant sobre uns característics ponts medievals molt bonmics) amb el qual ens vam fer una foto i prometem penjar-la en breu. Tambè vam tenir temps de començar a elaborar la cançó del repechito, de la qual en publicarem una versió definitiva quan sigui el moment. DE moment tenim:

El repechito:

El repechito mola mogollon,
lo bailan en santiago
tambien en pied de port

Lo baila el peregrino
Lo baila el hospitalero
Lo baila el ciclista con la cremita en la mano

I el repechito se baila asi:

uno --> el "yo lo subo"
dos --> el "yo no puedo"
tres --> el caguentó
quatro --> el kedoló!


I de moment no tenim més.

Un cop vam arribar a Pamplona, vam visitar la ciutat, que és molt maca, amb el seu casc antic per on passen els sanfermines i la seva impressionant portalada de Francia per on entra el camino al casc antic. Tambè vam passar pel campus de la universitat de navarra on vam poder constatar que si ets de l'OPUS i estudies tens dret a tenir un campus magnífic amb pasta sortint per les orelles, i sino t'has de conformar amb la pública, sense gespeta i amb asfalt per tot arreu. En fi... coses de la fe. A destacar la ciudadela i la esglèsia de san lorenzo on vaàrem entrar a visitar.

D'aquesta etapa m'agradaria descatacar sobretot el canvi de paissatge que vam exeprimentar, des del verd pirneaic als tons ors del camps de blat navarresos , de les fageedes fins a l'inici de les vinyes que ens deixàven endevinar que el dia següent ens acostàvem cap a l'ebre. També s'ha de dir que no hem fet res, i quena dic res és res, de carretera (és ad ir, fora del camí). I que l'Oleguer s'ho ha pres personalment i ho fa tot amb bici (tot el que es pot pujar amb bici.... si les rodes rellisquen llavors res de res). SObre el pont que fa sortir el camino de pamplona, vam trobar un figura que havia començát a caminar al Maig, i havia fet la ruta de la plata, el camino norte i ara tornava pel camino francés fins a saint jean pied de port.. impressionant! Tambè cal dir que vam patir lo nostre per arribar al cap de l'alto del perdón, amb el camí ple de pedres i moltes roques i vent de cara, però que al final vam ser perdonats i vam arribar a dalt de tot. On un servidor (ula) va mantenir un divertit diàleg amb peregrins suïssos que no parlàven ni anglè ni castellài catalàni franès a base de xapurrejar alemany, gestos i alguna paraula en castellà/català. En aquest moment el paisatge el conformava tot de camps de cereal amb tons daurats i molt poca gent.. i una baixada plena de pedres fins a puente de la reina, ciutat molt maca on ens vam parar degut al cansament acumulat. Allà vam visitar els carrers típics empedrats i les seves esglèsies, convent i hospital de peregrins.. i vam menjar el típic menú de peregrins abans d'enfilar cap a l'alberg. Nomès diré que fou una molt mala nit.. per 3 raons: 1. Roncs, 2. unes franceses estúpuides que van aribar a les 23.00 fent jarana i fent-se fotos amb flahs i 3. la calor, no es podia dormir i vaig acabar dormint a terra per absorvir el fred de les rajoles!.

To i això, l'endemà em vaig despertar amb moltes forces renovades (ula) i en ricard una mica més feble.. però vam procedir el nostre camí! Us adjunto els detalls de l'etapa:

Etapa 2: Zubiri- Puente de la reina

Km: 59.55
Temps de pedaleig: 4:35:53
Vel. MItjana: 12.94
Vel màxima: 53.75

PD: Això sempre segons el comptakm's de l'oleguer.

Crack del día: Un madrileny que ensw vam trovar a la sortida de puente de la reina.. que havia fet el camino 3 cops ili kolava l'ambient dels albergs, amb el quals desprès de parlar 5 minuts dient-nos l'habitual BUen camino i buenos dias... abans de marxar va i solta: buenos dias, i a ver si me tiro la australiana que va delante de una p*t* vez!!! i es va quedar amb natros.. el tio era una màquina i tirava un munt!

Apa doncs, de moment això és tot!

Abraçades per tothom

Ula&Ricard