Hola gent!
Què tal tot? COm de costum actualitzo jo.. (oleguer) que sóc més literari que en RIcard jejeje. PEr anar fent-vos enveja nomè sus diré que avui dormim en un alberg magnífic perdut enmig de la estepa lleonesa, ambv piscina i jardí.- I dormirem al segon pis, en una especie de porxo i regats per la llum de les estrelles en uns matalassos molt "utententics!". Avui hem fet una etapa tranquileta i tinc temps per escriure.. desprès em dedicaré a fer el sopar.. avui toca pollastre a la "boscaiola" amb acompanyament d'arròs :).
Però bé, anem a pams.. passo a relatar l'etapa 4, que ja en portem 7 i la feina s'acumula! Avans de tot donar dues notícies! 1. En aquest alberg en què estem hi ha guitarra i en ricard no se'n desenganxa ni un moment. 2. Per un desastre (el camñí té aquestes coses), se'm ha trencat el portamapes i he perdut per la ruta la primera targeta de memoria de la camera.. hem perdut els 128 mb corresponents a les primeres etapes del camí... mala sort! Quèhi farem. Tenim les fotos més recents, ara en penjarém algunes.
I sense més passem a relatar l'etapa:
Etapa IV --> Logroño - San Millàn de la Cogolla (nomès Oleguer) - Belorado
Km dia: 104.19 (-25 en ricard)
Temps de pedaleig: 6.32.53
Vel mitjana: 15.90
vEL MAX: 52.65
Anem a pams.. desprès de dormir magníficament en el poliesportiu municipal.. vam fer un cafè a les 6 del matí en un bar perdut de Logroño i vam prosseguir la nostra ruta. Abans d'això, vull fer un comentari dels matins al camino que em sembla bastant representatiu.
Els matins al camino són una cosa molt especial.. això d'aixecar-te a les 6 i veure que tothom es lleva.. i posar-se en marxa mig adoprmit que el sol encara no ha sortit a la teva esquena (ens dirigim sempre cap a ponent) i passar fred i veure com el gran astre va pujant pel cel fins a escalfar-te és una cosa que jo trobaré a faltar quan marxi d'aquí. El anar pedalant i adelantant peregrins al crit de "muy buenos dias caballeros", o "buen camino" o .. el que sigui.. però sempre diem alguna cosa. D'altra banda a mi em dona per cantar ben fort i a ple pulmó (desafinant es clar.. però així em senten els peregrins abans de que els adelanti i em passa el fred).. aquesta sensació és magnñifica.. i clar.. si t'aixeques a les 6.. no us imagineu com entra el primer café a la primera parada a les 8 o 9 del matí.. ooooooooooooooooooooh el xute de cafeïna!
Jejej.. doncs res, un cop dit això passem a l'etapa en si. I ara parlo en individual (jo, oleguer)... vaig començar a tirar cap a najera.. capital del regne navarrès durant algún temps i en camí em vaig robar en Ramiro.. que esdevindrà evidentment el meu crack de la jornada! . Era un mestre d'escola de 56 anys que estava fent una sortideta en mountain bike.. ires.. em vaig enganxar al seu ritme i em va anar fent una visita turística del recorregut fins a Najera.. que si la llegenda del Falcío i el rei, que si Roldan i Ferragut.. etcètera!. total. que al arribar el vig convidar a una tapeta de truita de xoriço amb una copeta de vi de rioja abans de dir-li adeu amb un somriure als llavis. Najera és un poble molt maco i ple de monuments.. amb un pont sobervi (ja comença a ser hbitual en la nostra ruta) . Tot seguit ens vam retrovar amb en Ricard i vam prosseguir la ruta cap a Santo DOmingo de la Calzada.. poble que deu el seu nom al patró dels enginyters.. ja que el tal Santo domingo es va dedicar a edificar ponts i hospitals de peregrins per a fer la ruta més accessible als romers. En aquest moment.. jo vaig decidir a desviar-me cap a San Millan de la cogolla.. patria de San MIllan i de la llengua castellana i el euskera (encara que sembli mentida) mitjançant las coplas emilianenses. Éren 30 km de més però els vaig fer gustós inspirat per les meravelles que n'explicava la guía... 2 monasteris.. el de yuso i el de suso... que són patrimoni de la humanitat. Doncs bé.. no us imagineu el que fou arrivar fins allà.. un trenca cames de puajda i baixada en mig d'una carretera sense cotxes perduda de la mà de déu.. envoltat de res.. de poble ssolitaris i camps de blat ambv cap ànima a la vista... i vent.. molt de vent de cara.. i un sol de justícia a les 13 de la tarda. Doncs bé.. al arribar allà em van informar que estava tancat.. així doncs nomès vaig poder fitxar la credencial de peregrí.. prendre unes fotos i grabar-me a al ment que havia estat al lloc de naixença del castellà i euskera.. i tot seguit tornar cap a Santo DOmingo (vaig passar per canyas.. un monestir del segle XII diria molt maco tambè). Un cop retrovat el grup principal vam anar fent km's atravessant pujades i baixades i pobles amb ermites i esglèsies magnificents exponents del rompanic sobretot i pedalejant enmig d'enlloc.. pobles de pedra amb nomès gent gran torrada pel sol a la vista.. i retaules impressionants.. a destacar la pila bautismal de Villamayor del Rio diria que es deia... I entre pobles.. calor.. molta calor.. camps de cereal arbres i molta pols.. soledat en estat pur.. i bellesa. Tot això es va succeïr fins arribar al poblet de Belorado on ens vam deicidr a parar degut a les súpliques insistents de les nostres cames. Aquí acaba el relat de l'etapa. Us adjunto unes quantes fotografies.
Oleguer & Ricard
PD: En 5 dies ens palntem a santiago!!!!!!
divendres, 25 de juliol del 2008
dimarts, 22 de juliol del 2008
Etapa 3: Puente de la Reina - Logroño
Estic molt cansat i tinc poc temps d'internet.. així que aniré fent via. Per no oblidar-me'n, abans posaré les estadístiques de l'etapa, el que escriu és l'Ula perquè en Ricard s'ha pirat al llit.
Etapa 3: Puente de la Reina -- Logroño
km: 82.38
Temps de pedaleig: 5:55:20
Mitjana: 13.91 km/h
Vel max: 46.74 km/h
En aquesta etapa vam abandonar la baixa navarra per endinsar-nos a rioja. Ens vam despertar de molt bon humor i van anar tirant, atravessant ponts medievals (es mereix especial atenció el pont de puente de la reina.. impressionant.. en breu fotos) i petits pobles oblidats i njormalment molt ben conservats. Vam fer vía per navarra amb un paisatge bastant planer caminant entre vinyes solellades primer i camps de blat ondulants al vent després fins a arribar a la vall de l'ebre amb els seus meandres i accidents geogràfics. En aquesta etapa vam realitzar un memorable descens cap a Logroño enmig de vinyes i clima mediterrani, amb olivars i paisatge sec (però verd) al nostre voltant fins arribar a VIana, on hi havia festes majors i ens van rebre una colla de borratxes instant-nos a quedar-nos a les festes.. per desgràcia l'alberg era ple i vam haver d'arribar-nos a Logroño, on hem dormit en un poliesportiu ja que l'alberg era ple. A Logroño vam fer una mica de turisme i tot seguit vam anar a dormir en matalassos al poliesportiu per recuperar forces. D'aquesta etapa i recordant el descnes entre vinyes, m'agradaria recordar una pensada que vaig tenir just abans de topar amb uns peregrins molt "saleros" canaris que ens van alegrar el dia amb el seu accent festiu i comentaris. Quan fas el camino en bici.. normalment durant el matí et creues molts peregrins amb qui intercanvies impressions i converses i cap a la tarde vas tu sol enmig d'un paratge inmens sense cap èsser humà a la vista.. i resulta qeu et sents molt sol.. pero al mateix temps.. notes que no estàs sol... és molt difícil d'explicar però és ocm si notèssis el pes de la història, de tants i tants peregrins que durant quasi bé mil anys han camintat i aplanat el camí que trepitges salvant innumerables perills per arribar fins a Santiago.. en resum.. que camines sol.. peroò a la vegada estàs acompanyat.. i camines amb la certesa que allà on arribis seràs ben rebut i amb qui et trobis segur que t'enriquirà amb qualssevol cosa, menjar, experiències, alegries etc.
Vaja.. se me n'ha anat la vena filosòfica.. doncs bé.., per avui ho deixaré aquí perquè em caic de son i he de recuperar forces per la jornada de demà, pn afrontem els montes de oca.. que no són grans ports.. però desprès del s 105 km que m'he clavat avui no estàn tan mal (ja us ho explicaré en un altre moment!).
Un petó
Oleguer & Ricard
PD: Mhe deixat al crack de la jornada.. bé, en aquest cas li donarem el tíutol al mecànic que li va arreglar la bici al ricard en 20 min, ja que fent una pujada es va carregar el plat petit (se li van torçar les puntes) i sense ell no hauríem pogut seguir en camí. Moltes gràcies a ell i a l'hospitalero sevillà que ens el va recomanar i ens v atendre tant bé al poliesportiu!!!!!!!
Ciau! i bona nit
Etapa 3: Puente de la Reina -- Logroño
km: 82.38
Temps de pedaleig: 5:55:20
Mitjana: 13.91 km/h
Vel max: 46.74 km/h
En aquesta etapa vam abandonar la baixa navarra per endinsar-nos a rioja. Ens vam despertar de molt bon humor i van anar tirant, atravessant ponts medievals (es mereix especial atenció el pont de puente de la reina.. impressionant.. en breu fotos) i petits pobles oblidats i njormalment molt ben conservats. Vam fer vía per navarra amb un paisatge bastant planer caminant entre vinyes solellades primer i camps de blat ondulants al vent després fins a arribar a la vall de l'ebre amb els seus meandres i accidents geogràfics. En aquesta etapa vam realitzar un memorable descens cap a Logroño enmig de vinyes i clima mediterrani, amb olivars i paisatge sec (però verd) al nostre voltant fins arribar a VIana, on hi havia festes majors i ens van rebre una colla de borratxes instant-nos a quedar-nos a les festes.. per desgràcia l'alberg era ple i vam haver d'arribar-nos a Logroño, on hem dormit en un poliesportiu ja que l'alberg era ple. A Logroño vam fer una mica de turisme i tot seguit vam anar a dormir en matalassos al poliesportiu per recuperar forces. D'aquesta etapa i recordant el descnes entre vinyes, m'agradaria recordar una pensada que vaig tenir just abans de topar amb uns peregrins molt "saleros" canaris que ens van alegrar el dia amb el seu accent festiu i comentaris. Quan fas el camino en bici.. normalment durant el matí et creues molts peregrins amb qui intercanvies impressions i converses i cap a la tarde vas tu sol enmig d'un paratge inmens sense cap èsser humà a la vista.. i resulta qeu et sents molt sol.. pero al mateix temps.. notes que no estàs sol... és molt difícil d'explicar però és ocm si notèssis el pes de la història, de tants i tants peregrins que durant quasi bé mil anys han camintat i aplanat el camí que trepitges salvant innumerables perills per arribar fins a Santiago.. en resum.. que camines sol.. peroò a la vegada estàs acompanyat.. i camines amb la certesa que allà on arribis seràs ben rebut i amb qui et trobis segur que t'enriquirà amb qualssevol cosa, menjar, experiències, alegries etc.
Vaja.. se me n'ha anat la vena filosòfica.. doncs bé.., per avui ho deixaré aquí perquè em caic de son i he de recuperar forces per la jornada de demà, pn afrontem els montes de oca.. que no són grans ports.. però desprès del s 105 km que m'he clavat avui no estàn tan mal (ja us ho explicaré en un altre moment!).
Un petó
Oleguer & Ricard
PD: Mhe deixat al crack de la jornada.. bé, en aquest cas li donarem el tíutol al mecànic que li va arreglar la bici al ricard en 20 min, ja que fent una pujada es va carregar el plat petit (se li van torçar les puntes) i sense ell no hauríem pogut seguir en camí. Moltes gràcies a ell i a l'hospitalero sevillà que ens el va recomanar i ens v atendre tant bé al poliesportiu!!!!!!!
Ciau! i bona nit
Bicigrinant: Capítols 3-4-5
Hola gent! Què tal us va? A nosaltres bastant bastant bé.. tot i que a les nostres cames menys. Sense més dilació (perquè estem molt cansats i el vino del menú del peregrino en està afectant) passem a relatar-vos el que hem fet fins ara.
Diria que ho vam deixar a Zubiri.. amb el capítol 1. Així doncs passem al capítol 2. Abans de tot voldria dir que em vaig deixar de mencionar els cracks de la jornada 1, i aquests són ni més ni menys que l'àlex i la susana de Logroño pel magnífic temps que vam passar plegats.
Així doncs.. passem a Zubiri... desprès del concert de roncs que ens va dedicar la colega de Zubiri vam procedir a anar baixant cap a Pamplona. El recorregut era totalment prepirenaic.. amb boscos frondosos, molts peregrins i l'Oleguer anant per allà cantant a tot drat amb molta alegria. Anant cap a Pamplona, vam conèixer un simpàtic peregrí lleidatà vora la riba d'un riu que anàvem travessant constantment (passant sobre uns característics ponts medievals molt bonmics) amb el qual ens vam fer una foto i prometem penjar-la en breu. Tambè vam tenir temps de començar a elaborar la cançó del repechito, de la qual en publicarem una versió definitiva quan sigui el moment. DE moment tenim:
El repechito:
El repechito mola mogollon,
lo bailan en santiago
tambien en pied de port
Lo baila el peregrino
Lo baila el hospitalero
Lo baila el ciclista con la cremita en la mano
I el repechito se baila asi:
uno --> el "yo lo subo"
dos --> el "yo no puedo"
tres --> el caguentó
quatro --> el kedoló!
I de moment no tenim més.
Un cop vam arribar a Pamplona, vam visitar la ciutat, que és molt maca, amb el seu casc antic per on passen els sanfermines i la seva impressionant portalada de Francia per on entra el camino al casc antic. Tambè vam passar pel campus de la universitat de navarra on vam poder constatar que si ets de l'OPUS i estudies tens dret a tenir un campus magnífic amb pasta sortint per les orelles, i sino t'has de conformar amb la pública, sense gespeta i amb asfalt per tot arreu. En fi... coses de la fe. A destacar la ciudadela i la esglèsia de san lorenzo on vaàrem entrar a visitar.
D'aquesta etapa m'agradaria descatacar sobretot el canvi de paissatge que vam exeprimentar, des del verd pirneaic als tons ors del camps de blat navarresos , de les fageedes fins a l'inici de les vinyes que ens deixàven endevinar que el dia següent ens acostàvem cap a l'ebre. També s'ha de dir que no hem fet res, i quena dic res és res, de carretera (és ad ir, fora del camí). I que l'Oleguer s'ho ha pres personalment i ho fa tot amb bici (tot el que es pot pujar amb bici.... si les rodes rellisquen llavors res de res). SObre el pont que fa sortir el camino de pamplona, vam trobar un figura que havia començát a caminar al Maig, i havia fet la ruta de la plata, el camino norte i ara tornava pel camino francés fins a saint jean pied de port.. impressionant! Tambè cal dir que vam patir lo nostre per arribar al cap de l'alto del perdón, amb el camí ple de pedres i moltes roques i vent de cara, però que al final vam ser perdonats i vam arribar a dalt de tot. On un servidor (ula) va mantenir un divertit diàleg amb peregrins suïssos que no parlàven ni anglè ni castellài catalàni franès a base de xapurrejar alemany, gestos i alguna paraula en castellà/català. En aquest moment el paisatge el conformava tot de camps de cereal amb tons daurats i molt poca gent.. i una baixada plena de pedres fins a puente de la reina, ciutat molt maca on ens vam parar degut al cansament acumulat. Allà vam visitar els carrers típics empedrats i les seves esglèsies, convent i hospital de peregrins.. i vam menjar el típic menú de peregrins abans d'enfilar cap a l'alberg. Nomès diré que fou una molt mala nit.. per 3 raons: 1. Roncs, 2. unes franceses estúpuides que van aribar a les 23.00 fent jarana i fent-se fotos amb flahs i 3. la calor, no es podia dormir i vaig acabar dormint a terra per absorvir el fred de les rajoles!.
To i això, l'endemà em vaig despertar amb moltes forces renovades (ula) i en ricard una mica més feble.. però vam procedir el nostre camí! Us adjunto els detalls de l'etapa:
Etapa 2: Zubiri- Puente de la reina
Km: 59.55
Temps de pedaleig: 4:35:53
Vel. MItjana: 12.94
Vel màxima: 53.75
PD: Això sempre segons el comptakm's de l'oleguer.
Crack del día: Un madrileny que ensw vam trovar a la sortida de puente de la reina.. que havia fet el camino 3 cops ili kolava l'ambient dels albergs, amb el quals desprès de parlar 5 minuts dient-nos l'habitual BUen camino i buenos dias... abans de marxar va i solta: buenos dias, i a ver si me tiro la australiana que va delante de una p*t* vez!!! i es va quedar amb natros.. el tio era una màquina i tirava un munt!
Apa doncs, de moment això és tot!
Abraçades per tothom
Ula&Ricard
Hola gent! Què tal us va? A nosaltres bastant bastant bé.. tot i que a les nostres cames menys. Sense més dilació (perquè estem molt cansats i el vino del menú del peregrino en està afectant) passem a relatar-vos el que hem fet fins ara.
Diria que ho vam deixar a Zubiri.. amb el capítol 1. Així doncs passem al capítol 2. Abans de tot voldria dir que em vaig deixar de mencionar els cracks de la jornada 1, i aquests són ni més ni menys que l'àlex i la susana de Logroño pel magnífic temps que vam passar plegats.
Així doncs.. passem a Zubiri... desprès del concert de roncs que ens va dedicar la colega de Zubiri vam procedir a anar baixant cap a Pamplona. El recorregut era totalment prepirenaic.. amb boscos frondosos, molts peregrins i l'Oleguer anant per allà cantant a tot drat amb molta alegria. Anant cap a Pamplona, vam conèixer un simpàtic peregrí lleidatà vora la riba d'un riu que anàvem travessant constantment (passant sobre uns característics ponts medievals molt bonmics) amb el qual ens vam fer una foto i prometem penjar-la en breu. Tambè vam tenir temps de començar a elaborar la cançó del repechito, de la qual en publicarem una versió definitiva quan sigui el moment. DE moment tenim:
El repechito:
El repechito mola mogollon,
lo bailan en santiago
tambien en pied de port
Lo baila el peregrino
Lo baila el hospitalero
Lo baila el ciclista con la cremita en la mano
I el repechito se baila asi:
uno --> el "yo lo subo"
dos --> el "yo no puedo"
tres --> el caguentó
quatro --> el kedoló!
I de moment no tenim més.
Un cop vam arribar a Pamplona, vam visitar la ciutat, que és molt maca, amb el seu casc antic per on passen els sanfermines i la seva impressionant portalada de Francia per on entra el camino al casc antic. Tambè vam passar pel campus de la universitat de navarra on vam poder constatar que si ets de l'OPUS i estudies tens dret a tenir un campus magnífic amb pasta sortint per les orelles, i sino t'has de conformar amb la pública, sense gespeta i amb asfalt per tot arreu. En fi... coses de la fe. A destacar la ciudadela i la esglèsia de san lorenzo on vaàrem entrar a visitar.
D'aquesta etapa m'agradaria descatacar sobretot el canvi de paissatge que vam exeprimentar, des del verd pirneaic als tons ors del camps de blat navarresos , de les fageedes fins a l'inici de les vinyes que ens deixàven endevinar que el dia següent ens acostàvem cap a l'ebre. També s'ha de dir que no hem fet res, i quena dic res és res, de carretera (és ad ir, fora del camí). I que l'Oleguer s'ho ha pres personalment i ho fa tot amb bici (tot el que es pot pujar amb bici.... si les rodes rellisquen llavors res de res). SObre el pont que fa sortir el camino de pamplona, vam trobar un figura que havia començát a caminar al Maig, i havia fet la ruta de la plata, el camino norte i ara tornava pel camino francés fins a saint jean pied de port.. impressionant! Tambè cal dir que vam patir lo nostre per arribar al cap de l'alto del perdón, amb el camí ple de pedres i moltes roques i vent de cara, però que al final vam ser perdonats i vam arribar a dalt de tot. On un servidor (ula) va mantenir un divertit diàleg amb peregrins suïssos que no parlàven ni anglè ni castellài catalàni franès a base de xapurrejar alemany, gestos i alguna paraula en castellà/català. En aquest moment el paisatge el conformava tot de camps de cereal amb tons daurats i molt poca gent.. i una baixada plena de pedres fins a puente de la reina, ciutat molt maca on ens vam parar degut al cansament acumulat. Allà vam visitar els carrers típics empedrats i les seves esglèsies, convent i hospital de peregrins.. i vam menjar el típic menú de peregrins abans d'enfilar cap a l'alberg. Nomès diré que fou una molt mala nit.. per 3 raons: 1. Roncs, 2. unes franceses estúpuides que van aribar a les 23.00 fent jarana i fent-se fotos amb flahs i 3. la calor, no es podia dormir i vaig acabar dormint a terra per absorvir el fred de les rajoles!.
To i això, l'endemà em vaig despertar amb moltes forces renovades (ula) i en ricard una mica més feble.. però vam procedir el nostre camí! Us adjunto els detalls de l'etapa:
Etapa 2: Zubiri- Puente de la reina
Km: 59.55
Temps de pedaleig: 4:35:53
Vel. MItjana: 12.94
Vel màxima: 53.75
PD: Això sempre segons el comptakm's de l'oleguer.
Crack del día: Un madrileny que ensw vam trovar a la sortida de puente de la reina.. que havia fet el camino 3 cops ili kolava l'ambient dels albergs, amb el quals desprès de parlar 5 minuts dient-nos l'habitual BUen camino i buenos dias... abans de marxar va i solta: buenos dias, i a ver si me tiro la australiana que va delante de una p*t* vez!!! i es va quedar amb natros.. el tio era una màquina i tirava un munt!
Apa doncs, de moment això és tot!
Abraçades per tothom
Ula&Ricard
diumenge, 20 de juliol del 2008
Bicigrinant.. dos primers dies. Repàs mooolt ràpid.
Hola públic nostre (i suposem que escàs),
Estem a puente de la reina, a punt d'entrar a la rioja desprès d'abandonar Navarra, i fem un post ràpid sense fotos des de l'alberg abans d'anar a dormir. Són 1 euro els 20 minuts així que com us podeu imaginar anirem fent via. Bé, us posem en situació:
Bicigrinant: Capítol 0
Tot va comnçar a sants estació a les 7 del matí, quan vam arribar i vam procedir a facturar les bicis, un listo se'ns va colar i de poc que no ens deixen portar la bici a l'autocar per que no quedava espai, sort de l'autobusero que era molt simpàtic i s'ho va manegar per encabir les bicis a l''autobús. Tot seguit vam pujar al bus i bé.. vam estar armats de paciència esperant el moment d'arribar a pamplona, allà ja vam ocnèixer un parell de nois que fèien el camí en bici des de Roncesvalles, però ningú que el fes des de SAint Jean. Amb tot això vam arribar a Pamplona a les 14.00 i vam treure bitllet per pujar a roncesvalles (el autobús marxava a les 6). DEsprès vam passejar per pamplona, amb les bicicletes recent montades i vam buscar un lloc per menjar, pero resulta que devia ser festiu i tot estava tancat perquè no vam trobar lloc on ens poguèssin donar un entrepa excepte el "boccatta" de l'estació on vam pendre un menú oliós amb entrepans de truita de patates fets a casa "of course". Tot seguit i desprès d'unes quantes hores.. va arribar el bus i vam ser testimonis d'un nou art. Ja veieu a l'autobusero que portava el bus a roncesvalles, amb les seves ray-ban de poli de los àngeles, la seva camisa arremandgada i els seus guants de mecànic color groc-tacats de grasa, encabint com 20 bicis en un maletero on ni mac giver en fotria 10. El tio era tot un artista. Tot seguit, ens va dur ell mateix (es veu que tambè sabia conduir) fins a Roncesvalles. AL bus vam conèixer en CArlos i L'Ivàmn, dos nois de valència que tambè baixàven a Saint Jean. Així doncs, desprès d'arribar i posar-nos els maillots super sexys, vam baixar 24 km seguits fins a saint jean, per una carretera ben asfaltada i amb unesvasco-pirenaiques fantàstiques. Una baixada inolvidable.. que de tant que vam baixar ens va fer pensar en tot lo que hauríem de pujar el dia següent. Vam arribar a l'alberg on havíem reservat a les 9 i pico, i ens estàven esperant tot preocupats (http://www.espritduchemin.org/), allà ens havíen preparat el llit amb un caramel i el nostre nom, i fins i tot ens havíen deixat sopar. Sopa de peregrí i una espècie d'estofat de patates amb pernil i endíbies molt bó (i vi del peregrino "of course!"). I bé, vam dormir magnñificament i ens vam prearar per marxar l'endemà al matí a començar la nostra aventura. Realment el millor alberg per a començar l'aventura, ens van tractar fantàsticament i ens van fotografiar els maillots perquè estàven molt entusiasmats amb ells.
Etapa 0: Pròleg
km: 29.32
Temps sobre la bici : 1.01.45
Vel mitjana: 28.49 km/h
Vel màxima: 53.75 km/h
Cracks del día: Autobuseros bcn-pamplona i pamplona-roncesvalles
Bicigrinant, Capítol 1
DIt i fet, ens vam llevar a les 7´amb les energies a tope, vam esmorzar fantàsticament a l'alberg (per 3 eurus) i tot seguit vam montar les bicis per començar l'aventura. Primer em de dir que Saint Jean é sun poble molt bonic i amb uns pòrtics i carrers empredrats que desprenen un cert aire medieval (com la majoria de pobles qu ehem passat d'ençà que som al camino). Tambè hem de dir, que el primer dia, d'anar en bici poc... vam fer més empujing (dit de l'acció d'acompanyar empnyent la bici amb el conseqüent mal de braços i bessons) que biking. Nomès soprtir ens esperàven uns primers km's matadors, amb rampes inacabables acompanyades de paisatges pirenaics maquíssims i vaques.. moltes vaques :). Vam enganxar elsnostres compis valencians a mitja pujada (els que vam conèixer al bus) i vam fer l'ascensió plegats. D'una banda l'IVaàn i l'Ula, i de l'altra (almenys al principi) en Ricard i en Carlos. Tot anava bé (o més o menys... perquè jo (oleguer) començava a estar acollonit amb les rampes que ens anàvem trobant.. que éren inacablbes) fins que vam arribar al primer desviament, on es podia triar.. camino o carretera. I vam triar camino... crassoooo error... la bicicleta relliscaba i vam haver d'empenyer la bici per unes pendents que serpentejàven per la montanya durant una bona estona. EN el meu cas (oleguer), al arribar de nou a la carretera ´ja havíem fet un munt d'amics (que anàven a peu.. ja que anàvem a la mateixa velocitat!). Però va ser un dir prou, pujar a la bici i no baixar-ne fins a dalt del primer coll. Pel camí paissatges amb vistes al pais vasc francès i les ruines romanes d'Urkullu (i la verge de Biazkorri). Desprès del primer coll.. un petit "repechito" de uns quants km (aquesta expressió pasarà a la història... en farem una versió d'una coneguda cançó promoguda per la sexta en properes edicions). Aquí volem fer punt i apart, ja que un repechito... es un repechito.. i es la típica pujada interminable on se't acàben els painyons i comencen els dubtes.. baixo o no baixo? que collons foto jo aquí? i coses per l'estil jejeje. Un cop a dalt, vam compartir el dinar amb una parella de Logroño, que ens van convidar a fabada i a paté riojano (vaig estar menjant amb ells esperant a en RIcard, i quan va arribar vam esperar a en Carlos..) però resulta que l'espera va ser envà perquè en Carlos es va plantar i el va haver d'anar a buscar el seu coleega Ivàn en taxi. Un cop compartit el dinar amb l'Àlex i la Susana (Així es deien els Logroñesos), vam baixar fins a ROncesvalles i ens vam veure amb forces de continuar fins a ZUbiri, en una ruta plagada de fagedes denses i boscos amb senders estrets i plens d'ortigues (de les quals en RIcard en té un molt bon record.. ja que va caure sobre un llit d'elles). Un cop arribats a ZUbiri (poble molt lleig del qual nomès se'n salva el seu magnífic pont medieval anomenat també "de la rabia") vam agafart llit a l'hostal municipal (una "txabola" a 6 euros la nit que eren tot lliteres i poca cosa més) vam conèixer uns valencians molt majos (aquests de castelló i catalanoparlants... espècie segons sembal en perill d'extinció a valència) amb els quals vam marxar a sopar. Vam sopar en un cau de tuneros-diskotekeros-borratxines de poble on ens van clavar 11 euros per un menú indecent de peregrino i desprès vam intentar anar a domir. Dic intentar perquè hi havia una colega que feia uns roncs increibles i que ens va donar la nit. Tambè vam intentar aixecar-nos a les 7, però a les 6 l'alberg era una festa tal que era impossible dormir-hi. I va la senyora cantant d'òpera.. s'aixeca l'última.. i lo primer que li diu a la seva colega es: "... pos que bien que he dormido hoy.." i tot l'alberg se la mira amb ulls dignes de Jack el destripador. De fet ens hem enrecordat d'ella tota la jornada.
Etapa 1:
Kms: 52.01
Temps de pedaleig: 4.58.00
MItjana: 10.45 km/h
Vel Max: 69.1
P.D: No hi ha fotos ja que estem escribint desde un pc de l'alberg per minuts que no té entrada USB i no les podem passar. I a més no tenim temps ni de buscar alguna per internet per amenitzar la parrafada. Qui hagi arribat aquí que es senti felicitat efusivament per nosaltres.
I perdoneu les faltes que també són, en part, degudes al temps limitat.
Estem a puente de la reina, a punt d'entrar a la rioja desprès d'abandonar Navarra, i fem un post ràpid sense fotos des de l'alberg abans d'anar a dormir. Són 1 euro els 20 minuts així que com us podeu imaginar anirem fent via. Bé, us posem en situació:
Bicigrinant: Capítol 0
Tot va comnçar a sants estació a les 7 del matí, quan vam arribar i vam procedir a facturar les bicis, un listo se'ns va colar i de poc que no ens deixen portar la bici a l'autocar per que no quedava espai, sort de l'autobusero que era molt simpàtic i s'ho va manegar per encabir les bicis a l''autobús. Tot seguit vam pujar al bus i bé.. vam estar armats de paciència esperant el moment d'arribar a pamplona, allà ja vam ocnèixer un parell de nois que fèien el camí en bici des de Roncesvalles, però ningú que el fes des de SAint Jean. Amb tot això vam arribar a Pamplona a les 14.00 i vam treure bitllet per pujar a roncesvalles (el autobús marxava a les 6). DEsprès vam passejar per pamplona, amb les bicicletes recent montades i vam buscar un lloc per menjar, pero resulta que devia ser festiu i tot estava tancat perquè no vam trobar lloc on ens poguèssin donar un entrepa excepte el "boccatta" de l'estació on vam pendre un menú oliós amb entrepans de truita de patates fets a casa "of course". Tot seguit i desprès d'unes quantes hores.. va arribar el bus i vam ser testimonis d'un nou art. Ja veieu a l'autobusero que portava el bus a roncesvalles, amb les seves ray-ban de poli de los àngeles, la seva camisa arremandgada i els seus guants de mecànic color groc-tacats de grasa, encabint com 20 bicis en un maletero on ni mac giver en fotria 10. El tio era tot un artista. Tot seguit, ens va dur ell mateix (es veu que tambè sabia conduir) fins a Roncesvalles. AL bus vam conèixer en CArlos i L'Ivàmn, dos nois de valència que tambè baixàven a Saint Jean. Així doncs, desprès d'arribar i posar-nos els maillots super sexys, vam baixar 24 km seguits fins a saint jean, per una carretera ben asfaltada i amb unesvasco-pirenaiques fantàstiques. Una baixada inolvidable.. que de tant que vam baixar ens va fer pensar en tot lo que hauríem de pujar el dia següent. Vam arribar a l'alberg on havíem reservat a les 9 i pico, i ens estàven esperant tot preocupats (http://www.espritduchemin.org/), allà ens havíen preparat el llit amb un caramel i el nostre nom, i fins i tot ens havíen deixat sopar. Sopa de peregrí i una espècie d'estofat de patates amb pernil i endíbies molt bó (i vi del peregrino "of course!"). I bé, vam dormir magnñificament i ens vam prearar per marxar l'endemà al matí a començar la nostra aventura. Realment el millor alberg per a començar l'aventura, ens van tractar fantàsticament i ens van fotografiar els maillots perquè estàven molt entusiasmats amb ells.
Etapa 0: Pròleg
km: 29.32
Temps sobre la bici : 1.01.45
Vel mitjana: 28.49 km/h
Vel màxima: 53.75 km/h
Cracks del día: Autobuseros bcn-pamplona i pamplona-roncesvalles
Bicigrinant, Capítol 1
DIt i fet, ens vam llevar a les 7´amb les energies a tope, vam esmorzar fantàsticament a l'alberg (per 3 eurus) i tot seguit vam montar les bicis per començar l'aventura. Primer em de dir que Saint Jean é sun poble molt bonic i amb uns pòrtics i carrers empredrats que desprenen un cert aire medieval (com la majoria de pobles qu ehem passat d'ençà que som al camino). Tambè hem de dir, que el primer dia, d'anar en bici poc... vam fer més empujing (dit de l'acció d'acompanyar empnyent la bici amb el conseqüent mal de braços i bessons) que biking. Nomès soprtir ens esperàven uns primers km's matadors, amb rampes inacabables acompanyades de paisatges pirenaics maquíssims i vaques.. moltes vaques :). Vam enganxar elsnostres compis valencians a mitja pujada (els que vam conèixer al bus) i vam fer l'ascensió plegats. D'una banda l'IVaàn i l'Ula, i de l'altra (almenys al principi) en Ricard i en Carlos. Tot anava bé (o més o menys... perquè jo (oleguer) començava a estar acollonit amb les rampes que ens anàvem trobant.. que éren inacablbes) fins que vam arribar al primer desviament, on es podia triar.. camino o carretera. I vam triar camino... crassoooo error... la bicicleta relliscaba i vam haver d'empenyer la bici per unes pendents que serpentejàven per la montanya durant una bona estona. EN el meu cas (oleguer), al arribar de nou a la carretera ´ja havíem fet un munt d'amics (que anàven a peu.. ja que anàvem a la mateixa velocitat!). Però va ser un dir prou, pujar a la bici i no baixar-ne fins a dalt del primer coll. Pel camí paissatges amb vistes al pais vasc francès i les ruines romanes d'Urkullu (i la verge de Biazkorri). Desprès del primer coll.. un petit "repechito" de uns quants km (aquesta expressió pasarà a la història... en farem una versió d'una coneguda cançó promoguda per la sexta en properes edicions). Aquí volem fer punt i apart, ja que un repechito... es un repechito.. i es la típica pujada interminable on se't acàben els painyons i comencen els dubtes.. baixo o no baixo? que collons foto jo aquí? i coses per l'estil jejeje. Un cop a dalt, vam compartir el dinar amb una parella de Logroño, que ens van convidar a fabada i a paté riojano (vaig estar menjant amb ells esperant a en RIcard, i quan va arribar vam esperar a en Carlos..) però resulta que l'espera va ser envà perquè en Carlos es va plantar i el va haver d'anar a buscar el seu coleega Ivàn en taxi. Un cop compartit el dinar amb l'Àlex i la Susana (Així es deien els Logroñesos), vam baixar fins a ROncesvalles i ens vam veure amb forces de continuar fins a ZUbiri, en una ruta plagada de fagedes denses i boscos amb senders estrets i plens d'ortigues (de les quals en RIcard en té un molt bon record.. ja que va caure sobre un llit d'elles). Un cop arribats a ZUbiri (poble molt lleig del qual nomès se'n salva el seu magnífic pont medieval anomenat també "de la rabia") vam agafart llit a l'hostal municipal (una "txabola" a 6 euros la nit que eren tot lliteres i poca cosa més) vam conèixer uns valencians molt majos (aquests de castelló i catalanoparlants... espècie segons sembal en perill d'extinció a valència) amb els quals vam marxar a sopar. Vam sopar en un cau de tuneros-diskotekeros-borratxines de poble on ens van clavar 11 euros per un menú indecent de peregrino i desprès vam intentar anar a domir. Dic intentar perquè hi havia una colega que feia uns roncs increibles i que ens va donar la nit. Tambè vam intentar aixecar-nos a les 7, però a les 6 l'alberg era una festa tal que era impossible dormir-hi. I va la senyora cantant d'òpera.. s'aixeca l'última.. i lo primer que li diu a la seva colega es: "... pos que bien que he dormido hoy.." i tot l'alberg se la mira amb ulls dignes de Jack el destripador. De fet ens hem enrecordat d'ella tota la jornada.
Etapa 1:
Kms: 52.01
Temps de pedaleig: 4.58.00
MItjana: 10.45 km/h
Vel Max: 69.1
P.D: No hi ha fotos ja que estem escribint desde un pc de l'alberg per minuts que no té entrada USB i no les podem passar. I a més no tenim temps ni de buscar alguna per internet per amenitzar la parrafada. Qui hagi arribat aquí que es senti felicitat efusivament per nosaltres.
I perdoneu les faltes que també són, en part, degudes al temps limitat.
dijous, 17 de juliol del 2008
Presentació oficial
Estimat (i segurament escàs) públic que estem convençuts que ens seguireu a partir d'ara,
Us presentem el nostre blog on escriurem les nostres peripècies en el camí de Santiago que començarem demà i que ens ha de dur sobre les nostres precioses bicis fins a la plaça de l'Obradoiro. Aquest és un espai que hauríem d'haver creat abans per a relatar tota la preparació que hem hagut de dur a terme fins a empendre la marxa.. però com ja se sap que som estudiants molt treballadors, doncs no havíem tingut temps fins ara de fer-ho.
Començarem presentant-nos, sóm dos joves de 21 anys, companys de carrera de Física que ens hem proposat fer el camino de santiago en bici. Un servidor (ula), es va proposar aquest repte arran de varies visites a Santiago per a visitar la que (durant la primera visita jo no ho sabia) acabaria sent la meva estimada novia. Tot va començar veient la magnífica plaça de l'Obradoiro, i al veure l'alegria barrejada amb la tristesa d'aquells que saben que se'ls acaba l'aventura dels peregrins que hi arribàven. Així és com va sorgir, i el meu compi Ricard, que s'apuntaria a un bombardeig.. doncs va estar súper d'acord en acompanyar-m'hi un cop li vaig proposasar. [En Ricard aclara: "La veritat és que feia anys que em passava pel cap fer-lo"]
Nomès quedava decidir el mitjà de transport... camino de san fernando o en bici... i com que la bici ens tira molt... doncs la bici!
Tot seguit us presentem les nostres cumpanyeires de viatge....
La d'en Ricard i la meva (TREK 4300 i Rockrider 5.2)... en resum .. unes baratijetes però que estic segur que ens duran a bon port!
Per acabar la presentació, no podía faltar la equipació oficial del bicigrino (www.bicigrino.com)
. La vam anar a buscar ahir a Lloret, que havíem quedat amb l'amic Tomàs, un autèntic crack del camino, que és el responsable de la web, i a qui aprofito per donar les gràcies molt efusivament per la bona estona que ens va dedicar ahir, com pels consells que ens ha dont (per mail i en directe) i per la seva magnífica web, sense la qual haguès estat infinitament més difícil preparar el camí.
Fem el camí francès i comencem des de St Jean Pied de Port, la primera etapa serà tremenda.
Bé, de fet marxem demà a les 7 del matí de bcn amb un bus destinació Pamplona, (companyia vibasa -->www.vibasa.es) el bitllet val uns 20 euros + 13 per portar la bici. Allà arribem cap a les 14.00, i pillem el bus de roncesvalles a les 18.00 que arriba a les 19.10 ( http://www.pamplona.net/VerPagina.asp?idPag=41731EN&idioma=1)
Finalment fem la etapa pròleg de 24 km (3 de pujada + 21 de tremenda baixada) fins a st. jean on hem reservat (als albergs francesos es pot) a http://www.espritduchemin.org/. Alberg molt recomanat pels peregrins/bicigrins.
Us adjunto el perfil de la etapa (el pròleg i la primera son la mateixa, lo únic que una son 1200 m de desnivell cap avall i l'altra cap amunt!).
De moment això és tot, que estic al curru i fa rato que no foto brot! (tampoc tinc feina eh!). Apa doncs, utreia et suseia i bo camiño!
Ugals & Ricardu
Us presentem el nostre blog on escriurem les nostres peripècies en el camí de Santiago que començarem demà i que ens ha de dur sobre les nostres precioses bicis fins a la plaça de l'Obradoiro. Aquest és un espai que hauríem d'haver creat abans per a relatar tota la preparació que hem hagut de dur a terme fins a empendre la marxa.. però com ja se sap que som estudiants molt treballadors, doncs no havíem tingut temps fins ara de fer-ho.
Començarem presentant-nos, sóm dos joves de 21 anys, companys de carrera de Física que ens hem proposat fer el camino de santiago en bici. Un servidor (ula), es va proposar aquest repte arran de varies visites a Santiago per a visitar la que (durant la primera visita jo no ho sabia) acabaria sent la meva estimada novia. Tot va començar veient la magnífica plaça de l'Obradoiro, i al veure l'alegria barrejada amb la tristesa d'aquells que saben que se'ls acaba l'aventura dels peregrins que hi arribàven. Així és com va sorgir, i el meu compi Ricard, que s'apuntaria a un bombardeig.. doncs va estar súper d'acord en acompanyar-m'hi un cop li vaig proposasar. [En Ricard aclara: "La veritat és que feia anys que em passava pel cap fer-lo"]
Nomès quedava decidir el mitjà de transport... camino de san fernando o en bici... i com que la bici ens tira molt... doncs la bici!
Tot seguit us presentem les nostres cumpanyeires de viatge....
La d'en Ricard i la meva (TREK 4300 i Rockrider 5.2)... en resum .. unes baratijetes però que estic segur que ens duran a bon port!Per acabar la presentació, no podía faltar la equipació oficial del bicigrino (www.bicigrino.com)
. La vam anar a buscar ahir a Lloret, que havíem quedat amb l'amic Tomàs, un autèntic crack del camino, que és el responsable de la web, i a qui aprofito per donar les gràcies molt efusivament per la bona estona que ens va dedicar ahir, com pels consells que ens ha dont (per mail i en directe) i per la seva magnífica web, sense la qual haguès estat infinitament més difícil preparar el camí.
Fem el camí francès i comencem des de St Jean Pied de Port, la primera etapa serà tremenda.
Bé, de fet marxem demà a les 7 del matí de bcn amb un bus destinació Pamplona, (companyia vibasa -->www.vibasa.es) el bitllet val uns 20 euros + 13 per portar la bici. Allà arribem cap a les 14.00, i pillem el bus de roncesvalles a les 18.00 que arriba a les 19.10 ( http://www.pamplona.net/VerPagina.asp?idPag=41731EN&idioma=1)
Finalment fem la etapa pròleg de 24 km (3 de pujada + 21 de tremenda baixada) fins a st. jean on hem reservat (als albergs francesos es pot) a http://www.espritduchemin.org/. Alberg molt recomanat pels peregrins/bicigrins.
Us adjunto el perfil de la etapa (el pròleg i la primera son la mateixa, lo únic que una son 1200 m de desnivell cap avall i l'altra cap amunt!).
De moment això és tot, que estic al curru i fa rato que no foto brot! (tampoc tinc feina eh!). Apa doncs, utreia et suseia i bo camiño!
Ugals & Ricardu
dimecres, 16 de juliol del 2008
Port de la selva (l'entrenament)
Per posar-nos a prova i començar a conèixer les nostres possibilitats i límits, hem pujat a Port de la selva a fer unes bicicletades per el cap de creus. Vem arribar divendres tarda a Llançà i el trajecte cap a casa l'Oleguer a Port, al principi per carretera i després seguint el típic camí de ronda, ens va permetre fer un tanteig del que és portar tot el pes de les alforges a sobre.
És una llàstima que no tinguem fotografies de la sortida. Però perqué us feu una idea del marc en el que ens hem mogut us deixo aquesta fotografia extreta de la gran red.
La sortida ha consistit en dos dies seguits de bici amb les alforjes i el pes que haurem de portar durant el nostre pròxim viatge, el camino de Santiago. Tot a punt per anar agafant experiència i treure una mica la gran pudor a novatos que fem.
Dissabte vem sortir a bona hora (sobre les 9 del matí) amb el bocates fets i el que semblava un bon dia per fer una sortida.
El primer objectiu era anar a Cadaqués. Durant l'ascensió vem notar per primera vegada la càrrega que portavem a les alforges. Però també vem començar a gaudir de les ventatges de pedalejar amb pedals automàtics que, per cert, ens estrenàvem. Al final vem arribar a dalt sense complicacions i vem disfrutar amb el descens per camins bastant tècnics on, entre el pes de les alforges i la novatada dels pedals autómatics (dels quals treure el peu no és tan intuitiu al principi) en Ricard va tenir un parell de les típiques castanyes pròpies dels novells.
Al arribar a Cadaqués vem reomplir dipòsits d'aigua i vem comprar una magnífica crema solar (nivea antienvegecimiento). Ens vem trobar amb un locu que es va encarinyar amb el cul d'en Ricard i el va estar perseguint durant una estona, però al final va desistir després de les reiterades negatives que va rebre.
Arribat a aquest punt ens sentiem en plena forma i vem decidir fer una escapadeta al Cap de creus, només ens separàven uns 8 Km, però el desnivell total va sumant. Al cap de creus vem dinar i ens vem indignar amb el maltracte que fan als no-guiris, els quals no poden ni prendre's un café a la terrassa amb taules lliures...
Al tornar a Cadaqués per fi va arribar una mica de descans. Vem quedar amb la Marianna, la cosina d'en Ricard, que estaba amb una amiga seva per fer un bany a la platja. Després de casi un parell d'horetes de fer-la petar mentre et torres al Sol ja vem nar fent via cap a Port de la Selva altre cop.
Si fins a aquest moment tot havia anat rodat, el camí de tornada va començar
[En quan hi hagi un moment acabarem d'explicar el cap de setmana]
És una llàstima que no tinguem fotografies de la sortida. Però perqué us feu una idea del marc en el que ens hem mogut us deixo aquesta fotografia extreta de la gran red.
La sortida ha consistit en dos dies seguits de bici amb les alforjes i el pes que haurem de portar durant el nostre pròxim viatge, el camino de Santiago. Tot a punt per anar agafant experiència i treure una mica la gran pudor a novatos que fem.
Dissabte vem sortir a bona hora (sobre les 9 del matí) amb el bocates fets i el que semblava un bon dia per fer una sortida.
El primer objectiu era anar a Cadaqués. Durant l'ascensió vem notar per primera vegada la càrrega que portavem a les alforges. Però també vem començar a gaudir de les ventatges de pedalejar amb pedals automàtics que, per cert, ens estrenàvem. Al final vem arribar a dalt sense complicacions i vem disfrutar amb el descens per camins bastant tècnics on, entre el pes de les alforges i la novatada dels pedals autómatics (dels quals treure el peu no és tan intuitiu al principi) en Ricard va tenir un parell de les típiques castanyes pròpies dels novells.
Al arribar a Cadaqués vem reomplir dipòsits d'aigua i vem comprar una magnífica crema solar (nivea antienvegecimiento). Ens vem trobar amb un locu que es va encarinyar amb el cul d'en Ricard i el va estar perseguint durant una estona, però al final va desistir després de les reiterades negatives que va rebre.
Arribat a aquest punt ens sentiem en plena forma i vem decidir fer una escapadeta al Cap de creus, només ens separàven uns 8 Km, però el desnivell total va sumant. Al cap de creus vem dinar i ens vem indignar amb el maltracte que fan als no-guiris, els quals no poden ni prendre's un café a la terrassa amb taules lliures...
Al tornar a Cadaqués per fi va arribar una mica de descans. Vem quedar amb la Marianna, la cosina d'en Ricard, que estaba amb una amiga seva per fer un bany a la platja. Després de casi un parell d'horetes de fer-la petar mentre et torres al Sol ja vem nar fent via cap a Port de la Selva altre cop.
Si fins a aquest moment tot havia anat rodat, el camí de tornada va començar
[En quan hi hagi un moment acabarem d'explicar el cap de setmana]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
